Basílica de Saint Denis. Façana principal del segle XII
Saint Denis és un municipi de banlieue com tants d'altres, enganxats a París, on es pot anar molt fàcilment amb el metro (Línia 13). La seva població està formada en bona part per beurs -que es com els francesos anomenen els emigrants del Magrib- i gent de raça negra procedents, majoritàriament, de països africans que van formar part de l'imperi colonial francès.
Vista de les naus. A l'esquerra, nau central. A la dreta, central i dues laterals vistes des del creuer.
Es tracta d'una ciutat-dormitori proveïda de bons serveis i amb la gran ventatja de la seva proximitat amb Paris i les seves bones comunicacions. Segur que algú dirà que el més important de Saint Denis és l'estadi conegut com Stade de France, però això no seria més que una boutade perque, sens dubte, el seu principal monument és la magnífica Basílica d'estil gòtic, amb la façana més antiga que es conserva d'aquest estil, i amb una decoració escultòrica molt interessant.
Però a part dels seus mèrits artístics, aquest temple a més de conservar les restes del Sant Patró de la capital francesa (Sant Dionís), és la necròpolis reial on jauen les restes de 39 reis i 21 reines de França, o sigui que la majoria dels seus sobirans i de les reines consorts hi tenen aqui el seu sepulcre. La llarga llista dels monarques francesos que van ser enterrats aquí comença pel rei Dagobert I, rei dels francs,de la dinastia merovíngia (segle VII) i acaba amb Charles IX, mort el 1824.
A l'esquerra, vitralls d'una de les naus laterals. A la dreta, rosassa a la banda dreta del creuer.
La planta de la basílica es de creu llatina, amb cinc naus i deambulatori i ha estat molt restaurada, especialment durant la segona meitat del segle XIX, per tal de reparar les malvestats causades al monument durant els periodes revolucionaris. Actualment encara s'hi treballa en una neteja sistemàtica dels vitralls que són un dels grans atractius d'aquest temple.
La basílica està dividida en dues parts: a les naus i al centre del creuer es desenvolupa la vida religiosa ordinària d'aquest temple, que és la seu del bisbe -catedral- de Sant Denis, sufragània de l'arquebisbat de París. A la resta del creuer es troba la part museal, composta per l'extraordinària col·lecció d'escultures funeràries dels reis i reines de França pertanyents a totes les èpoques: medieval, renaixentista i neoclàssica. De fet, aquest conjunt és una esplèndida mostra de l'escultura funerària de França al llarg de gairebé mil anys. Per a mi va ser emotiu veure la senzilla estàtua d'Isabel d'Aragó, filla de Jaume I i de la reina Violant. L'infanta Isabel va ser esposa del rei Felip III l'Ardit i va morir molt jove, als 24 anys, a causa d'una caiguda del cavall que muntava.
Alguns dels monuments funeraris reials. Al centre estàtues de Lluís XVI i Maria Antonieta, guillotinats durant la Revolució. A la dreta, a baix a l'esquerra estàtua jacent d'Isabel d'Aragó, reina de França, filla de Jaume I, i esposa de Felip III l'Ardit.
A sota hi ha la cripta on es conserven les restes dels reis, que van ser objecte de profanació, i que van ser enterrades en una fossa comuna degut a la impossibilitat de determinar la pertinenca de les restes. Només hi ha quatre tombes perfectament identificades amb les restes dels darrers reis de la dinastia de Borbó. Igualment, a la cripta es conserven les romanalles arquitectòniques dels antecedents del temple actual, i que es remunten als darrers segles galo-romans (segles V i VI).
