Una mica més amunt de l'església dei Frari es troba l'edifici de la Scuola Grande di San Giovanni Evangelista que va ser fundada el 1261 per una confraria de flagel·lants. El recinte es compon de l'església, la scuola pròpiament dita i un pati, separat del campo per un pòrtic de marbre esculpit amb molta finor per Pietro Lombardo a la segona meitat del segle XV, i que està coronat per un arc amb la representació del símbol de l'apòstol, un àliga reial amb les ales obertes. L'edifici de la Scuola, exteriorment es molt humil i senzill, no té la bellesa i majestuositat de les façanes d'altres Scuole, com les de San Rocco o San Marco, però l'interior és de gran riquesa.
Un aspecte del Saló principal de la Scuola, on es celebraven els actes amb l'assistència dels seus membres, amb un detall de la gran pintura del sostre. A la dreta es veu la sala on tenien lloc les reunions de la junta rectora d'aquesta institució religiosa. A les pintures del sostre, així com als quadres que hi han en aquest edifici, hi van treballar entre altres artistes, Giandomenico Tiepolo i Domenico Tintoretto. Els quadres més importants, que van ser traslladats, s'han de veure a la Galleria dell'Accademia que es troba a l'altra banda del Gran Canal.
Cà Pesaro és un magnífic palau barroc construït entre 1682 i 1710, amb la façana principal oberta al Gran Canal, projectat per Baldassare Longhena i acabat per Antonio Gaspari. Al segle XIX la seva propiètaria, la duquessa de Bevilacqua La Masa, el va llegar a la ciutat.
Avui aquest palau hostatja la Galleria d'Arte Moderna, fundada el 1897, i ofereix una exposició permanent amb obres de Matisse, Miró, Klee, Klimt i Kandinsky, així com de diversos artistes italians dels segles XIX i XX.
A Cà Pesaro també hi ha un Museu Oriental que exhibeix una col·lecció de diversos objectes xinesos i japonesos aplegats pel Comte de Bardi durant els seus viatges per l'Orient Llunyà durant el segle XIX.
El palazzo Mocenigo és un conjunt de quatre edificis de diverses èpoques oberts al Gran Canal i que va pertànyer a una il·lustre família veneciana que va donar set dux a la República de la Serenissima, i els retrats dels quals s'enhibeixen en el pòrtic d'entrada.
Durant el segle XVIII va allotjar a lord Byron que sembla ser que va escriure el seu Dom Juan en aquest palau. Avui dia és un altre dels museus cívics que pertanyen al municipi de Venècia, dedicat a l'estudi de l'indumentària, i mostra mobiliari i decoracions principalment del segle XVIII.
Qui vulgui fer-se una idea de com era la vida en el segle XVIII en un palau aristocràtic venecià, podrà veure aquí un bon exemple. El palazzo Mocenigo ha conservat perfectament el mobiliari i la decoració de l'època en què començava la decadència de la República.
L'església de San Rocco comparteix una placeta, pràcticament al costat de la Basilica dei Frari, amb la Scuola Grande di San Rocco. Originalment, l'edifici data del 1489 si bé va ser refet en 1725; la façana neoclàssica data de la segona meitat del segle XVIII.
Tot i que ja vaig comentar el tema en parlar de la Scuola grande di San Marco, recordo que les Scuole eren confraries de laïcs què, sota el patrocini d'un Sant protector, tenien com a finalitat la devoció i la penitència, o bé la tutel·la dels interessos de les professions individuals així com de les arts. També feien funcions de representació i associació de treballadors estrangers residents a la ciutat i que necessitaven d'assistència i de formació professional.
Encara avui funcionen algunes d'aquestes confraries, de les què dues tenen seu al sestiere de San Polo i Santa Croce: són la Scuola Grande di San Rocco i la Scuola Grande di San Giovanni Evangelista.
La Scuola Grande di San Rocco va ser fundada en honor del Sant que li dona el nom i es va constituir com a hospital de beneficència. El magnífic edifci, seu de la confraria, començà a ser edificat el 1515 sota la supervisió de Batolomeo Bon, i va ser finalitzat 34 anys més tard sota la direcció de Scarpagnino. Les despeses vàren ser cobertes pels donatius dels ciutadans, amb la confiança de que Sant Roc, patró de les malalties encomanables, els salvaria de la pesta.
L'edifici és d'estil renaixentista, amb una façana completament recoberta de marbre de color.
Aquí es veu un detall de la porta d'entrada a la Scuola i una fotografia de la sala d'actes de la confraria, de grans dimensions i amb un sostre recobert de pintures de Tintoretto -sempre present en la decoració dels edificis religiosos venecians- amb escenes de l'Antic i del Nou Testament. Dissortadament, la visita es va limitar a la planta baixa de l'edifici i a la planta noble, amb les sales de reunions, però sense possibilitat de veure la Sala de l'albergo perquè està en restauració.
