Camí de Vicenza el tren travessa la llacuna Veneta pel ponte della Libertà.
A meitat de camí entre Venècia i Verona es troba la ciutat de Vicenza, amb una població d'uns 120.000 habitants, capital de la provincia véneta del mateix nom. El tren et porta des de la ciutat dels canals en mitja hora justa, i el primer tren surt de Mestre a les 08:30 hores, i als qui no vulguin matinar i els agradi la comoditat de no haver de fer transbord, el anirà millor prendre el tren que surt una mica més tard de les 09:30 de l'estació de Venècia Santa Lucia.
A Vicenza s'ha d'anar sobretot si és té un mínim d'interès per l'arquitectura, perquè aquesta ciutat es, per antonomàsia, la ciutat d'Andrea Palladio, gran arquitecte del Renaixement, nascut a Pàdua el 1508, i del què se celebra enguany el 500 aniversari amb un seguit d'actes i d'exposicions a tota Itàlia, però especialment a la regió véneta, on es troba la majoria de les obres palladianes, singularment les cèlebres vil·les, declarades per l'Unesco Patrimoni de l'Humanitat.
Molt aprop de l'estació de Vicenza es troba la Piazza del Castello, una mena de vestíbul d'entrada a la ciutat antiga. Es conserva una de les torres de la muralla medieval i la porta de dos arcs que dóna accés al Corso Palladio, una carrer major des del que s'accedeix als carrers més cèntrics. A l'esquerra, a la mateixa plaça es veu una de les obres de Palladio a Vicenza: es tracta del Palazzo Porto, un encàrrec inacabat per falta de diners dels propietaris de la finca, sobre la què només es va edificar una cinquena part del que havia d'estar el projecte sencer.
La Torre Bissara és anterior a la construcció del primitiu Palazzo della Ragione, seu del Comú i dels tribunals de justícia de la ciutat. Va ser construïda en el segle XII per desig de la família Bissari, al costat del seu palau. A començaments del segle XIII el consell municipal vicentí sembla que va comprar aquest palau i la torre, amb la idea d'instal·lar-s'hi.
La Torre va sortir sense danys del terratrèmol del 1347, i encara s'hi van fer obres per tal de fer-la més alta, fins arribar a la seva alçada d'avui: 82 metres. Durant la II Guerra Mundial, per un bombardeig dels americans la Torre es va incendiar, però només va patir danys a la part més alta. Així doncs, ens trobem amb un monument-reliquia que ha superat molts avatars abans d'arribar al segle XXI, amb gairebé nou-cents anys d'història, i amb bona salut.
El Palazzo del Capitaniato és una altra de les obres a Vicenza d'Andrea Palladio, amb decoració de Lorenzo Rubini. Es tracta d'un palau construït en 1571, amb loggia a la planta baixa i escultures en estuc a les façanes laterals que va ser projectat per a allotjar al representant del govern de la República de Venècia i que avui dia allotja al Consell Municipal de Vicenza.
La Casa Pigafetta, edificada el 1440 va ser la residència de l'explorador, geògraf i escriptor italià Antonio Pigafetta, que s'ha fet famós per haver escrit el relat de la primera volta al món, pagada per la monarquía castellana i que va comandar el mariner portuguès Fernando de Magalhaes (Magallanes, en castellà). És un edifici que va ser reformat el 1481 per a donar-li l'estil gòtic florit amb el que avui el veiem.
La Catedral de Vicenza, obra del segle XV amb la cúpula d'Andrea Palladio, va patir greument els bombardeigs de la II Guerra Mundial, de tal manera que només va restar dempeus la façana, i va haver d'ésser reconstruïda, si bé es van perdre per a sempre més els frescs i altres elements decoratius.
Aquest Palazzo li van ser encarregat a Palladio pel comte Girolamo Chierichati com a residència familiar el 1550 i no va ser acabat fins a finals del segle XVI. Avui és la seu de la Pinacoteca Municipal de Vicenza, i figura dintre del catàleg de residències palladianes incloses en el Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco.
El Teatro Olimpico de Vicenza, el teatre cobert més antic d'Europa, és una bella i sorprenent estructura feta majoritàriament de fusta i guix pintat imitant el marbre. Andrea Palladio va comenar a treballar en el projecte el 1579, però morí l'any següent sense haver-lo acabat. Vincenzo Scamozzi, un deixeble seu reprengué el projecte i el va completar just a temps per a la representació inaugural amb la tragèdia "Sófocles" d'Eurípides, el 3 de març de 1585.
El teatre és d'inspiració clàssica, amb l'espai dedicat al públic en forma d'hemicicle i un escenari que representa la façana d'un edifici, a través de les portes del qual es veuen els carrers d'una ciutat
Per a arribar a Villa Capra, una mica als afores de Vicenza, es pot anar a peu i també en autobús, en un trajecte de no més de 10 minuts. El nom pel què es més conegut aquest edifici és "La Rotonda", suposo que per la cúpula que corona la
villa.
Aquest és, sens dubte, la més famosa i arquetípica de les
ville paladianes. El disseny és de gran simplicitat, però impecable estèticament. Va ser construïda per a la família Capra entre 1550 i 1552 i ha inspirat arreu del món edificacions similars.
A la primera fotografia es veu el passadis que porta a l'estança coronada per la cúpula. Les dues restants mostren la decoració pictòrica de la sala en la que intervingueren diversos artistes durant llargs periodes de temps.
Interior de la cúpula de Villa Capra.
