Matisse al Museu Thyssen-Bornemisza

Henri Matisse, amic i -amb tot- rival de Picasso, és sense dubte un dels pintors més influents del segle XX. I ara arriba a Madrid una exposició centrada en la producció de l'artista durant el periode entre les dues guerres mondials (1917-1941), un cop ja instal·lat a Niça, i quan ja s'ha desentès de les influències que sobre la seva obra van exercir el puntillisme, el fauvisme o el cubisme.

L'exposició ens mostra només una seixantena, aproximadament, d'obres entre les quals hi ha una mica de tot: pintura, dibuix, i escultura. Una petita mostra d'aquest època de l'artista, però que és força representativa de la seva producció.

Interiors assolellats de la seva casa a Niça, gairebé sempre amb vistes al mar i amb imatges de la seva família, o les seves cèlebres odalisques, sèrie ben acolorida i d'un cert exotisme, que recorda una mica els móns literaris orientals tan ben descrits per l'escriptor francès Pierre Loti a algunes de les seves novel·les. Es tracta d'una etapa naturalista, durant la que el pintor utilitza colors clars i lluminosos i sembla abandonar les seves recerques.

Exposició ben recomanable, però que tinc la sensació de que ha aixecat molta menys expectació que la retrospectiva que el Prado dedica a Sorolla. No havia tret l'entrada amb anticipació, i pensava que potser tindria problemes per a poder entrar. Vaig anar cap a les 10 del matí i no n'hi havia cua. La visita la vaig fer còmodament, sense que es notés cap mena de saturació de visitants. Fa la impressió que assisteix més public foraster -turistes sobre tot- que no pas del país. Si hom viatja a Madrid però, aquesta exposició ningú no se la pot perdre.

Sorolla al Prado

Ja feia més de 46 anys que el Prado no li dedicava al gran pintor valencià una nova exposició que, sens dubte, es mereixia. El Museu ha aprofitat els darrers dies de l'estada a Espanya dels grans panells que l'Hispanic American Society de Nova York va encarregar a l'artista, i aplegar-les als fons propis del museu i a les obres en prèstec que han deixat altres instituciona i particulars d'arreu del món, així com les pintures cedides temporalment pel Museu Sorolla de la capital espanyola. En total, 100 obres, amb el bo i millor de la pintura d'aquest il·lustre valencià, i que costarà molt de tornar a veure aplegada.

Jo ja tenia vistos els panells a l'exposició d'aquesta primavera a Barcelona, i recordo anteriors visites al Prado -després de l'ampliació- i al madrileny Museu Sorolla. Amb això m'havia fet ja una idea dels mèrits del pintor. Confesso que, després de veure aquesta exposició, encara ha pujat més la meva admiració a l'artista. Quins jocs de blaus a les obres on el mar i el cel són protagonistes! Quina profunditat psicològica en els seus retrats! Potser sigui aquesta la parcel·la menys reconeguda de la seva obra davant l'admiració generalitzada per la seva pintura mediterrània, però veure-la aplegada aqui m'ha fet admirar, encara més, l'obra del pintor. Sense cap mena de dubte ha valgut la pena venir i passar-me dues hores de cua inacabable per a l'entrada, que només valia per a l'endemà a la tarda!

Gran èxit de públic, espanyol i estranger, bolcat en una exposició que, de ben segur, serà una de les més visitades d'enguany. Ha estat prorrogada una setmana més, i s'acabarà el proper 13 de setembre.

Dies d'agost a Madrid

Doncs he acabat agafant el gust a això d'anar a Madrid. Ja feia més d'un any que no hi anava i vaig decidir d'aprofitar uns dies de la darreria del mes d'agost per a anar-hi i aprofitar per a veure algunes de les exposicions que ja s'acaben i, també, per a la trobada i sopar amb amics que vaig fer a la feina durant els temps que vaig viure en aquesta ciutat. Potser algú pensarà que quina calor que hauré patit. Doncs, no. He tingut sort i les màximes no s'han enfilat més amunt dels 32 graus, la qual cosa, amb una humitat molt baixa, fa que pràcticament ni es notin.

I bé, tot seguit, i amb entrades diferenciades -una per una, passo a deixar testimoni de les visites fetes a cinc interessants exposicions.