Ja feia més de 46 anys que el Prado no li dedicava al gran pintor valencià una nova exposició que, sens dubte, es mereixia. El Museu ha aprofitat els darrers dies de l'estada a Espanya dels grans panells que l'Hispanic American Society de Nova York va encarregar a l'artista, i aplegar-les als fons propis del museu i a les obres en prèstec que han deixat altres instituciona i particulars d'arreu del món, així com les pintures cedides temporalment pel Museu Sorolla de la capital espanyola. En total, 100 obres, amb el bo i millor de la pintura d'aquest il·lustre valencià, i que costarà molt de tornar a veure aplegada.
Jo ja tenia vistos els panells a l'exposició d'aquesta primavera a Barcelona, i recordo anteriors visites al Prado -després de l'ampliació- i al madrileny Museu Sorolla. Amb això m'havia fet ja una idea dels mèrits del pintor. Confesso que, després de veure aquesta exposició, encara ha pujat més la meva admiració a l'artista. Quins jocs de blaus a les obres on el mar i el cel són protagonistes! Quina profunditat psicològica en els seus retrats! Potser sigui aquesta la parcel·la menys reconeguda de la seva obra davant l'admiració generalitzada per la seva pintura mediterrània, però veure-la aplegada aqui m'ha fet admirar, encara més, l'obra del pintor. Sense cap mena de dubte ha valgut la pena venir i passar-me dues hores de cua inacabable per a l'entrada, que només valia per a l'endemà a la tarda!
Gran èxit de públic, espanyol i estranger, bolcat en una exposició que, de ben segur, serà una de les més visitades d'enguany. Ha estat prorrogada una setmana més, i s'acabarà el proper 13 de setembre.
