Verona

A poc més d'una hora de tren des de Venècia hi ha Verona, una ciutat d'uns 260.000 habitants, capital de la provincia véneta del mateix nom, famosa entre altres coses pel drama de Shakespeare "Romeo i Giulietta", l'acció del qual té lloc en aquesta antiga ciutat, d'orígen romà i que encara conserva alguns testimonis del seu més antic passat.

A l'història italiana del segle XX, Verona va ser l'escenari en què es va desenvolupar un drama relacionat amb la desfeta del règim mussolinià. Concretament, en aquesta ciutat va tenir lloc el conegut Procés de Verona, que va condemnar a mort per "traició" Galeazzo Ciano, gendre de Benito Mussolini, que va prendre així revenja de la destitució de la que ser objecte per decissió del Gran Consell del Feixisme italià, del que Ciano va formar part.

Verona conserva encara una bona parte del recinte de muralles, especialment la part construïda durant el periode a partir del qual la ciutat va passar a formar part de la República de Venècia. A l'esquerra es veu Porta Nuova que dóna accés a la gran avinguda que porta a Piazza Bra, i que és obra de la primera meitat del segle XVI. A la dreta es veu un llenç de la muralla, a prop de l'estació ferroviària.

Aquesta és l'avinguda d'accés a Piazza Bra, nucli central de la ciutat, on es troben situats alguns dels monuments més importants, com l'Ajuntament (Palau Barberini), el Palau de la Gran Guàrdia o la molt famosa Arena de Verona. Al fons es veu la porta d'entrada que travessava la el recinte enmurallat construït en època medieval.



L'Arena de Verona era el tercer amfiteatre més gran que hi havia a l'Imperi Romà, després del Colosseo de Roma i el de Capua, aprop de Nàpols. Va ser acabat de construir l'any 30 a. C., i a la seva època era un dels que celebrava més lluites de gladiadors i altres competicions que atreien els habitants de tota la regió circumdant. Es troba relativament ben conservat, tot i que li falta pràcticament tota la façana de pedra noble degut a que des de molt antic es va utilitzar com a pedrera de les cases i monuments que es van construir a Verona des de l'Edat Mitjana fins a finals del segle XVI en què es va crear un consell per a protegir les restes del monument.

Aquí es veu la pista des de la part més alta del recinte que té 44 grades per al públic. Al mig es veu la part subterrània amb les galeries que s'utilitzaven per a la sortida d'animals salvatges i per a efectes especials en els espectacles que es representaven. A la dreta sobresurten les restes conservades de la façana, pràcticament desapareguda. A l'estiu s'hi representen òperes amb escenografies espectaculars com Aida, Otello, Norma, Turandot, etc.



Detalls de l'Arena de Verona. A l'esquerra es veu l'únic fragment de la façana original que s'ha conservat. Al centre, el passadís que circumda tot l'edifici a la planta baixa i que dóna accés a les localitats. A la dreta, escala de pujada al graderiu més alt de l'amfiteatre.



L'Arena de Verona es troba a un metre, aproximadament, per dessota del nivell de la ciutat actual. Tot al voltant del perímetre del recinte s'en conserven restes de l'amfiteatre, en alguns casos amb inscripcions commemoratives com el bloc de marbre amb una inscripció com el que reflecteix la foto de la dreta.

A més de l'Arena Verona conserva altres restes força ben conservades del seu passat romà, com la monumental Porta dei Bosari, construïda en el segle I a. C., que es veu en aquestes fotos per un i altre cantó. Un pensa que els arquitectes del Renaixement, a la vista d'aquests models no van haver d'esforçar-se gaire a trobar models...

A l'any 1263 va començar a Verona el mandat -que va durar 127 anys- de la família Scalígeri. Van fer de tot per arribar al poder guanyant-se malnoms com Mastino (mastí), Cangrande (gos gran), etc. Ara bé, gràcies en aquesta família van acabar les lluites intestines i Verona va gaudir d'una pau que va durar un segle i quart. Per altra banda, es tractava d'una família culta, i el mateix Dante Alighieri va ser acollit a la seva cort. És més, el poeta va dedicar l'última part de la Divina Commedia a Cangrande I. Van ser els Scalígeri els que van fer construir el castell conegut ara com a Castelvecchio, que en va ser la seva residència, i que ara acull una de les millors galeries d'art de la regió véneta. A la primera foto veiem una vista de les muralles per la part de terra i a la segonda una vista general del pati amb la residència dels Scalígeri.

A l'esquera, fris esculpit que es troba al jardí del Castelvecchio. A la dreta, una làpida commemorativa.




Aquí es veuen alguns detalls de la fortificació del Castelvecchio. A l'esquerra, pont llevadís a l'entrada del castell. Al centre, accés al pont fortificat conegut com a Ponte Scaligero que travessa el riu Adige. A la dreta, pas sobre el Ponte Scaligero.

Aqui es veu el Ponte Scaligero de la part de fora. Va ser construït per mandat de Cangrande II entre el 1354 i el 1376. A l'any 1945, els alemanys el van dinamitar per a cobrir la seva retirada, una operació un pèl complicada ja que van haver de dragar el riu per a trobar els fonaments del pont. Així doncs, l'actual estructura és una exacta reproducció del pont destruït.


Vista del riu Adige des del Pont Scaligero




Aquest és un altre testimoni de la Verona romana: l'Arc dei Gavi, que es troba al costat mateix dels murs del Castelvecchio i que, per això mateix, resta una mica empetitit. Abans, aquest arc es trobava en un altre indret de la ciutat, el corso Cavour, però el 1933 les autoritats van decidir traslladar-lo en aquest lloc. A la dreta es veu un tros de la calçada romana que passava per sota d'aquest arc.

L'església de San Zeno, un dels millors monuments religiosos de Verona, va ser construïda només en l'espai de 18 años (de 1120 a 1138). És d'estil romànic molt ornamentat i té tres naus de grans proporcions, especialment la nau central, amb una coberta trilobular de fusta. El claustre també és molt gran i els arcs d'una banda són d'estil romànic mentre que els de l'altra són d'estil gòtic.

Al centre cívic de Verona, l'antic fòrum romà, hi ha el Palazzo Maffei, obra del segle XVII, sobre una estructura anterior del segle XV. D'autor desconegut, l'edifici és d'estil barroc, amb façana de tres ordres i una balaustrada amb l'estàtua de sis divinitats mitològiques: Hèrcules, Júpiter, Venus, Mercuri, Apol·lo i Minerva. Davant del Palau es veu la columna amb el lleó de Sant Marc, símbol de la República de Venècia a la que, des de 1405 pertanyia la ciutat de Verona.



La Piazza dell'Erbe, amb una font monumental, coronada per una estàtua de marbre anomenada Madonna Verona d'origen romà i reaprofitada per a guarnir la font.



El Palazzo della Ragione és un imponent palau medieval antigament dedicat a hostatjar els tribunals que administraven justícia, i que posseeix una magnífica escala renaixentista.

El Palazzo della Ragione està coronat per la Torre dei Lamberti, de 84 metres d'alçada. La torre no sempre que ha tingut la mateixa alçada, ja que s'ha arribat a l'actual a base de succesives ampliacions, visibles a simple vista per les tècniques de construcció emprades. Primer maons i toba; després maons, i a la part més alta, marbre.

A prop de la Piazza dell'Erbe, a l'altra banda del Palazzo della Ragione, es troba aquesta bonica plaça coneguda com Piazza dei Signori. Està envoltada de palaus medievals i renaixentistes, i destaca la loggia oberta que es pot veure a l'esquerra. La plaça està centrada pel monument al poeta Dante Alighieri, autor de la Divina Commedia que va arribar a ser hoste de la cort veronesa de la familia Scaligeri.



El Duomo de Verona és la catedral de Santa Maria Matricolare amb un pòrtic extraordinari de Nicolò, un dels mestres d'obra que val esculpir la basílica de San Zeno. A la façana figuren les imatges dels cavallers Oliver i Roldà, dos paladins al servei de Carlemany. Els orígens d'aquesta església romànica daten del segle VIII, amb elements arquitectònics de pedra i columnes provinents de la façana de l'Arena.

Detalls dels elements escultòrics de la façana del duomo de Verona, fets en marbre de delicades tonalitats blaves i rosàcies.




I ara, alguns racons de Verona. A l'esquerra es veu un mercatino on hi ha una mica de tot, i productes gastronòmics artesans, similar al que a Barcelona s'instal·la cada setmana davant la façana de l'església de Santa Maria del Pi. Venen formatges, mel, confitures, conserves vegetals, caramels, etc. A la foto del centre i a la de la dreta detalls del nucli actic de la ciutat.

Una divertida botiga de queviures. Aqui es pot comprar una mica de tot, desde bons salamis a un vi Chianti del millor i oli, i prosciutto, que és com a Itàlia anomenen el pernil.

Diuen que aquesta és la casa on vivia Giulietta, protagonista amb Romeo del drama de William Shakespeare. No sé si s'ajusta a la veritat. Segurament la majoria dels turistes no s'ho plantegen. En qualsevol cas, com diuen els italians, se non è vero, è ben trovato.

Són les vuit de la tarda o, potser millor dit del vespre. Ja de retorn a Venècia i camí de l'estació, passo per Piazza Bra i em trobo el Palazzo Barberini, seu de l'Ajuntament de Verona, amb les il·luminacions de Nadal enceses. Aquí restarà un record més d'aquesta bonica ciutat de la regió véneta.