Le Paris que j'aime

París és la ciutat que més cops he visitat. Crec que per a la gent de la meva generació, especialment si són catalans, la capital de França ha exercit una atracció que, en el meu cas, ha esdevingut un amor compartit amb altres dues ciutats europees: Praga i Venècia. Des de 1996 no hi havia tornat, però Clickair ha tingut la culpa o el mèrit, més ben dit, de fer-me anar una altra vegada a la ciutat del Sena.

La cosa va anar així: Vaig rebre un e-mail que em notificava que a partir del 29 de març la companyia aèria de vols barats -no m'agrada dir "low cost"- inaugurava la ruta Barcelona-Paris que havia deixat de servir Iberia, i amb aquest motiu engegaven una promoció: els 100 primers passatgers que féssin una reserva només pagarien les taxes d'aeroport.

Vaig afanyar-me a fer la reserva i doncs sí, vaig tenir bona sort, i només he pagat les taxes i, a part de l'hotel, el viatge m'ha sortit a preu de ganga. Aquesta ha estat l'excusa per a tornar, per cinquena vegada, a Paris.

El cert és que m'ho he pres amb calma, i en aquesta ocasió he estat molt selectiu i només he visitat les exposicions que he trobat que més podien interessar-me i, naturalment he revisitat els llocs de París que més m'agraden. Aqui deixaré els meus comentaris sobre aquesta renovada experiència que representa visitar novament aquesta meravellosa ciutat.

Oublier Rodin? Musée d'Orsay.

Fins el 31 de maig, aquesta exposició mostra l'influència d'aquest genial escultor sobre altres reconeguts artistes com els catalans Maillol i Pau Gargallo, o Brancusi, i altres, de tots els quals es mostra una bona part de la seva obra, fins a un total de 125 peces.

Malgrat l'inqüestionable aportació d'Auguste Rodin (1840-1917) a la escultura, els protagonistes aplegats en aquesta exhibició van passar d'una época "rodiniana", en què se sentien fascinats per qui consideraven el seu mestre, a detestar la càrrega emocional de la seva obra.
Segons els organitzadors, aquest canvi d'actitud davant l'artista que els havia alliberat dels convencionalismes academicistes i del realisme és la finalitat de la mostra, que fa un repàs a algunes de les obres d'aquests escultors realitzades a París entre 1905 i 1914.

L'exposició, que val molt i molt la pena, sembla que es podrà veure a Madrid a la Fundación Mapfre, encara sense data prevista.

Les Portes du Ciel. Musée du Louvre.

En la llengua dels antics egipcis les Portes del cel eren les portes que tancaven el moble sagrat que allotjava la imatge de la divinitat. Quan s'obria es produia el contacte entre el món dels déus i el dels homes, que permet la perpetuació de l'Univers renovant el procés de la creació, i deixa veure als homes l'imatge d'una realitat inefable. El tancament d'aquestes portes és el preludi d'un futur renaixement i, mentre arriba, envia la divinitat a un tenebrós més enllà amagant la seva aparença als ulls humans.

Sobre aquest suggestiu plantejament, aquesta mostra presenta diversos objectes en pedra i fusta, la majoria d'ells en diverses formes d'armari sagrat, recoberts de pintures de tema sagrat i també profà, pertanyents a diferents èpoques fins a arribar a les expressius retrats representatius d'una cultura ja molt influïda per les cultures grega i romana.

Bâtir pour le Roi. Musée Carnavalet

Construir per al Rei. Aquesta mostra que té lloc a l'Hôtel du Carnavalet, seu del Museu del mateix nom en ple barri del Marais, està dedicada a l'obra del gran arquitecte francès Jules Hardouin-Mansart, que va ser un genial arquitecte i urbanista francès que va viure i treballar sota el regnat de Lluís XIV. Justament l'exposició està centrada en els encàrrecs fets pel monarca, del qual es va guanyar la confiança després del treball del genial arquitecte en la construcció del château de Clagny, destinat a una de les amistançades del monarca, la marquesa de Montespan.

Lluís XIV el va nomenar primer arquitecte reial iniciant així una llarga llista de nomenaments, cada cop més importants, fins a culminar en el de Surintendent des Bâtiments du Roi arribant al seu ennobliment com a comte de Sagonne.

Entre els encàrrecs més importants Hardouin va treballar al Palau de Versalles, on va iniciar la construcció de la capella reial, a més del Gran Trianon y les Écuries. A Paris, són creació seva alguna de les més belles places de la capital, com la Place Vendôme o la de Les Victoires, molt a prop del Palais Royal, i sobre tot l'obra que, a parer meu, és la culminació del seu estil, mescla del barroc i del neoclàssic: l'església de Saint Louis-des-Invalides, a l'Hôtel del mateix nom, i on avui es troba el mausoleu de Napoleó.