Entre una cosa i l'altra arribo a Sóller cap al tard. Són una mica més de les sis de l'hora baixa. Una suau boirina es va posant a poc a poc al damunt del poble, i la llum va agafant una tonalitat blavosa. El cim del Puigmajor està blanc de neu. Abans d'anar cap a casa faig un tomb pels carrers absolutament buits. De tant en tant un grupet d'escolars passa fent xivarri. De les cases surt una llum de color taronja i fa olor de fusta cremada. A sobre d'una paret algú, potser un adolescent, ha fet una pintada que no havia vist abans: “Marieta t'estim”.
Passo per “la plaça”. A Sóller, com a tants pobles de Catalunya sembla que només hi hagi una de plaça; és la plaça per antonomàsia. El nom oficial, segons les èpoques pot haver estat “de la República”, “del Caudillo”, “de España”. Ara és “de la Constitució”. Tant se val, perquè per a tothom ha estat i continua estant “la plaça”, ras i curt.
Uns treballadors de l'Ajuntament estan posant terra, i a sobre un pilot de trossos de fusta d'alzina per a encendre el fogueró de Sant Antoni. Divendres al vespre és la revetlla. Els nins aniran disfressats de dimoni: una capeta i una carota negra i vermella, amb banyes. I alguns duran un forquillot de fusta.
Hi hauran colles de dimonis que ballaran al voltant del foc i sota les espurnes dels focs artificials. I després es faran torrades a la plaça -graellades per a entendren's- i es menjaran costelletes, llonganisses i botifarrons a la brasa, amb pa torrat -i que no falti l'excels oli que es fa al poble, ni la sobrassada picantona-. Ah!, i es beurà vi negre jove de Binissalem; es xerrarà un mica, de tot i de res, i en acabat, a dormir...
A l'endemà vaig a buscar pa acabat de fer i també compro els diaris i vet ací que descobreixo un detall que, tot i que ja fa més de dos anys que vaig sovint a Sóller, encara no havia vist. Es tracta d'una inscripció commemorativa, a La Plaça, que recorda l'acabament d'un dret feudal que tenia el comte d'Empúries sobre la plaça d'aquesta vila. Records de la feudalitat i de les arrels catalanes.
M'acosto al mercat i faig una ullada al Torrent Gran. Com que ha plogut tant, va ple d'aigua neta i transparent i els ànecs fa l'efecte que s'ho passen d'allò més bé. Les jaies en sortir del mercat llencen bocins de pa, de manera que podriem dir que aquests ànecs de Sóller no noten la crisi...
