Les coses d'en Diògenes: Escapada a Toscana

Vista de Lucca des de la Torre dei Guinigi

Lucca (I)

Me l’havien recomanat uns amics, i gairebé pels mateixos dies en que em van donar el consell, havia sentit per la ràdio un programa de turisme en el que uns col·laboradors polemitzaven sobre quina era la ciutat més bella del món. Descartada Venècia per la singularitat de la seva situació geogràfica, un dels col·laboradors va dir que per a ell, era Lucca la ciutat digna de ser considerada com la més bella del món. Jo no diria tant, però sí que és una ciutat bonica, agradable, tranquil·la, acollidora i pintoresca. Us explico algunes coses de Lucca, que durant uns dies del mes d'octubre ha estat com casa meva durant aquesta escapada a Toscana.

La muralla vista des de fora de la ciutat antiga

Passeig a la part alta de la muralla

Capital de la província de Lucca, la ciutat no arriba als 80.000 habitants, la majoria dels quals viuen al nucli antic, envoltat d’una magnífica muralla que, en la seva estructura actual data dels segles XVI i XVII. Crec que aquesta muralla caracteritza la fesomia i la vida urbana de Lucca en el sentit de que en la pràctica, a part dels seus valors estètics, juga un paper d’equipament urbà de primeríssima qualitat, un pulmó verd envejable.

A banda i banda dels murs s’estenen parcs i jardins, mentre que la part alta de tot el perímetre murat (vora 4,5 quilòmetres) és un esplèndid passeig de 15 metres d’amplada, arbrat en dues fileres de roures, castanyers, plàtans i alzines. Des d’aquest passeig elevat es tenen bones vistes tant de l’interior de la ciutat antiga com de l’eixample o part nova, i algunes casetes tenen la fortuna de tenir les terrasses a l’alçada de la zona ajardinada dels murs. Onze baluards formen zones molts més amples, on es pot fer pic-nic o simplements seure a prendre el sol o llegir una mica, allunyat de l’anar i venir dels passejants, o dels que fan esport.

Lucca i els seus monuments
A Lucca s’han de veure les principals esglésies, construïdes totes en la varietat pisana del romànic llombard que predomina a la zona. Aquesta varietat es caracteritza pel revestiment de l’edifici en pedra blanca i de color –negre o verd-, sovint de marbre, amb diverses galeries amb arcs i frontó superior a la façana. Escultures, frisos i relleus donen una gran prestància als edificis i els jocs de llum i ombra que es creen a les galeries són de gran plasticitat.
Les esglésies principals són el duomo o catedral de San Martino, la de San Michele in Foro, Santa Maria Forisportam i San Frediano, amb un espectacular frontó de grans dimensions decorat amb mosaic que al registre superior representa al Pantócrator assegut dins la mandorla o ametlla característica d‘aquesta representació, mentre que els 12 apòstols l’acompanyen al registre inferior.