Cap a San Gimignano!
Avui ha tocat visitar San Gimignano. Cal matinar, perquè si bé el viatge no és massa llarg, sí que és un pèl complicat. L'itinerari passa per les següents etapes: En tren: 1. Lucca-Pisa Centrale. 2. Pisa Centrale-Empoli. 3. Empoli-Poggibonsi. Finalment, un autobús em porta des de l'estacio de tren de Poggibonsi fins a la porta d'entrada a San Gimignano. Una mica embolicat, però també aquesta és una manera de conèixer el país, la seva gent i els seus serveis públics.
La Val d'Elsa, al peu de San Gimignano
San Gimignano té poc més de 8.000 habitants i es troba situada en alt, envoltada de turons arrodonits i de camps de conreus de cereals. Aquí es fa la vinya i l'olivera amb una producció molt esmerada que rivalitza per la qualitat dels seus productes amb altres països mediterranis com Espanya i França. El dia -per fi!- ha sortit força assolellat i al migdia el sol picava de valent, tot i que els nuvolets que no deixaven de passar feien el dia força agradable.
Palazzo Ardinghelli i Torre Grossa. A la dreta, Torres dei Salvucci
Més imatges de la Torre Grossa, la més alta de San Gimignano, amb 54 metres d'alçada.
El conjunt d'edificacions d'aquest poble és, sens dubte, uns dels millors conservats d'Itàlia, i ens ofereix la visió de com era una població medieval, amb les seves torres senyorials, les esglésies, els palaus aristocràtics, les cases burgeses i dels artesans, etc. Reclamen l'atenció del visitant les torres de gran alçada, de les que avui s'en conserven 17 de les 70 que diuen que havia arribat a tenir. Aquestes torres eren un símbol de la riquesa i del poder dels grans senyors, i tenien la finalitat de facilitar la defensa en cas d'avalots i de lluites entre bàndols pertanyents a faccions oposades. Eren freqüents a les poblacions medievals a diverses ciutats europees, però amb l'adveniment dels estats centralitzats i de les monarquies absolutes a partir del segle XV van ser enderrocades a la major part dels països d'Europa, on els sobirans van acabar en la pràctica amb el poder dels senyors feudals, encara que no van suprimir els seus privilegis econòmics i socials.
Col·legiata o Duomo de San Gimignano.
La Col·legiata, anomenada també Duomo di San Gimignano, és una església romànica del segle XII, amb tres naus i amb els murs plens de pintures al fresc. Són molt belles les pintures que representen escenes de la vida d'una santa local, Santa Serafina o Santa Fina, obra de Domenico Ghirlandaio i que poden admirar-se a la capella de la santa. També són molt interessants les escenes del Nou i del Vell Testament de Bartolo di Fredi.
al fons a tots dos costats, les torres de San Gimignano.
Palazzo del Popolo o Antic Ajuntament. A l'esquerra, la Llotja
La Llotja, lloc de reunions i mercat, característica de les ciutats mediterrànies
A l'interior de la Llotja, en una de les seves parets, fresc de la Madonna con il Bambino.
Imatges del Cortile del Palazzo del Popolo, amb pintures al fresc.
El Palazzo del Popolo, també anomenat Palazzo Comunale (Ajuntament) és un edifici del segle XIII que avui es la seu del Museu Municipal. A part dels frescos que es poden veure al pati, el museu conté diverses sales on tenien lloc les funcions del govern municipal. Una de les sales es diu "del Dante" perquè en el seu àmbit va tenir lloc una recepció durant una visita del poeta a San Gimignano. Igualment, el museu presenta obres dels germans Lippi i una Maestà de Lippo Memmi
L'Anunciació a Maria, de Filippo Lippi.
Llàstima que a San Gimignano tot estigui tan comercialitzat. Està ple de botigues. Hi ha de totes menes: de records, bars, restaurants, queviures, vinateries, artesania, etc. unes al costat de les altres. A via San Giovanni almenys no trobareu cap botiga que no es dediqui al negoci. A la majoria de turistes fa l'efecte que la visita a aquesta localitat toscana els representarà una bona escurada a les butxaques, perquè els preus són força elevats. He preguntat pel preu d'un gravat de petites dimensions que representava a San Gimignano i les seves torres des de lluny. Uns 15 per 9 cm. aprox.: 80 Euros! Ah! i no penseu e el regateig. Tot té el seu prezzo fisso.
El tràfec de turistes, entrant i sortint de les botigues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada