Les coses d'en Diògenes: Pausa a Málaga

Málaga és capçalera d'una zona turística i residencial on viu bon nombre de ciutadans comunitaris, la majoria jubilats, i de gent amb calers de països àrabs, i de països de l'Est que abans formaven part de l'Unió Soviètica. Per altra banda té una modesta indústria, un comerç florent i una rica agricultura amb una bona oferta de vins dolços i d'alta graduació, amb una producció que s'exporta tradicionalment a Gran Bretanya.És menja bé, francament bé. L'oferta de tapeo és magnífica; sobretot en matèria de peix i marisc. El pescaíto fregit és magnífic, molt gustós i gens oliós perquè els andalusos saben fregir bé. La cuina convencional en canvi és simplement correcta, però l'atenció i el servei està per sobre de la mitja, i els preus són assumibles.Per altra banda, Málaga presenta una oferta cultural gens menyspreable i que crec que no és gaire coneguda com és el cas de l'alcassaba, el teatre romà, la catedral, o el magnífic nucli antic urbà que ofereix una bona mostra de l'arquitectura de la ciutat decimonònica, així com el Museu Picasso.

L'Alcassaba

La Alcassaba, a les antigues ciutats musulmanes d'Al Andalus, era un recinte fortificat dintre de la medina, alhora també emmurallada, on tenia la seva residència el governador de la ciutat, així com altres autoritats, i servia eventualment per a acollir al rei en cas de visita. Se n'han conservat algunes, de les que les més importants són les de'Almeria, Granada i Málaga, aquesta darrera la milloe conservada. Com és habitual en l'arquitectura d'inspiració àrab, l'alcassaba disposa d'accessos en forma de zig-zag, així com un palau nassrí, jardins amb brolladors i uns miradors sobre la ciutat i el port; a més hi han les zones reservades a la guarnició, amb les seves torres de defensa.
L'Alcassaba estava unida a un castell que es va construir posteriorment mitjançant la coratxa o murs que s'adaptaven a la topografia del terreny i que, a més de protegir-la des d'una situació elevada, permetia la comunicació entre ambdós espais per a facilitar situacions d'evacuació. En el cas de Málaga, aquest castell -Gibralfaro- s'ha conservat parcialment, donat que fins a començaments del segle XX va ser guarnició de l'exèrcit espanyol.

Accés a l'Alcassaba, amb la típica paret que sembla barrar el pas. A la dreta, baixada al jardí dels brolladors

A l'esquerra, pati dels tarongers. A la dreta, pati de l' alberca. Tots dos al palau nassrí, a la part més alta de l'Alcassaba

Porta d'accés a un dels patis del palau nassrí. A la dreta detall d'un brollador.

Interior d'una de les estances. A la dreta, passadís de comunicació entre els patis.

Detall de pavimentació d'un dels accesos a l'Alcassaba. A la dreta, detall decoratiu del sostre d'una de les estances.

A la dreta, una de les portes d'accés a l'Alcassaba. Al mig, entrada a un mirador sobre la ciutat. A la dreta, una font al racó del jardí. Al terra es veu un reguerol per l'aigua.

Málaga, l'Art i Picasso

Passejant pels seus carrers es pot comprovar la sensibilitat de la ciutat respecte de l'art i de la cultura en general. Als carrers hi ha escultures de tota mena, algunes d'art contemporani, ben situades i en general -encara que aquesta és matèria molt opinable- visualment atractives. Per cert, veient aquestes fotografies, semblen fetes a qualsevol país nòrdic de tan nets i cuidats que estan els espais urbans.

Al carrer Larios, el carrer comercial més important de la ciutat, aquests dies hi ha una exposició que mostra les possibilitats dels motors de cotxe o d'altres vehicles per a servir de suport per a experimentacions artístiques com la pintura o l'escultura.

A la bonica plaça de la Merced, davant la façana de la casa on va viure el jove Pablo Ruíz Picasso, hi ha un monument que recorda al pintor.

A l'esquerra es veu la casa on va néixer en Picasso, a la Plaça de la Merced. Uns anys després la família Ruíz es va traslladar -dins de la mateixa plaça- a l'edifici central del bloc de cases que es veu a la fotografia del centre. A l'esquerra es veu l'edifici del Museu dedicat al pintor, molt ben muntat, i que posseeix un centenar, aproximadament, d'obres del pintor majoritàriament donades per un dels néts de l'artista, Bernard Ruíz-Picasso.

La Catedral de Málaga, posada sota l'advocació de l'Encarnació, és obra entre renaixentista i barroca, amb algun element gòtic. Va ser començada al primer terç del segle XVI i hi vàren treballar Diego de Vergara, Diego de Siloé i, en algun lloc he llegit que potser també Vandelvira. Està inacabada perquè a banda de bona part dels elements escultòrics de les façanes laterals i del coronament de la façana principal, una de les torres -la de la dreta- està incompleta, raó per la qual els malaguenys anomenen a la seva catedral La manquita.

Aquí es pot veure la façana gòtica d'una de les façanes de la catedral, amb la Porta del Sagrario, i a la dreta el palau del bisbe.

El Teatre romà

El 1951, quan s'estaven fent unes obres a la Casa de la Cultura de Málaga es va descobrir que aquesta estava edificada a sobre del que semblaven les restes d'un edifici romà de grans dimensions. Després d'uns anys d'estudi es va veure que es tractava d'un teatre romà. Però no va ser fins el 1994 que es va enderrocar l'edifici modern i es van començar les excavacions per a exhumar les venerables pedres del que havia estat el teatre romà de la ciutat romana de Malaca, construït al segle I, en temps de l'emperador Octavi Cèsar August. Avui dia, encara que els estudis continuen, ja es poden veure les restes força ben conservades de l'edifici.

Imatges del teatre, esglaonat al pendent de Gibralfaro. Es pot veure el bon estat de la cavea o zona dedicada al graderiu on seien els espectadors. A la part de dalt s'han afegit unes fileres que no s'havien conservat, si bé s'ha fet de manera respectuosa, diferenciant la part conservada de la part afegida.

A l'esquerra es veu una part de la cavea, amb la volta de passadís de sortida de músics, cantants i actors que feien el seu paper a l'orchestra. A l'esquerra, l'espai semicircular de l'orchestra, força ben conservat, juntament amb la part devantera del pulpitum o escenari. Es conserva part del basament del proscoenium o part de l'edifici que tancaba l'escenari per darrera i que feia de decorat i de paret de ressonància per a millorar l'acústica del recinte.

El paisatge urbà

Málaga té dos nuclis urbans ben diferenciats. Per una banda, el centre històric, a prop del port, es troba al peu del Gibralfaro. Contràriamente a Granada, a banda de l'Alcassaba i el castell, pràcticament no s'en conserva res del teixit urbà de la ciutat àrab. Els edificis més antics són del segle XVII i XVIII, i a la major part del centre històric són del segle XIX, generalment de menys de quatre pisos, amb balcons coberts per envidrats i amb finestres enreixades, tan habituals a Andalusia. Per altra banda, el nucli modern crescut durant la segona meitat el segle passat és format d'edificis alts i és força anònim, com passa a gairebé totes les ciutats.

Una mostra dels edificis més antics, molt ben conservats, al centre de la ciutat.

I aquí, una mostra d' alguns edificis modernistes.

La façana de l'Ajuntament davant del Parc, una sorpresa amb moltes plantes de clima subtropical de tot el món, perfectament adaptades al clima de Málaga.

A la dreta, una església neogòtica al centre de la ciutat

A l'esquerra el carrer Larios, el carrer més cèntric de Málaga i el millor comerç. A la dreta, el Palau de la Duana, de mitjan segle XIX, que està en obras per tal d'adaptar-lo com a seu del Museu de Málaga, que contindrà l'important patrimoni arqueològic fenici, romà i àrab de la ciutat que actualment no pot exhibir-se per manca d'un lloc expositiu adequat.

I ja per acabar, una mica de tot