Pàdua

Pàdua -Padova en italià- es una ciutat molt propera a Venècia, es la capital de la província del mateix nom integrada en la regió del Véneto, i seu d'una antiga i prestigiosa universitat. Té una població de poc més de 210.000 habitants i, si es compta la de les localitats de la seva àrea metropolitana, pot arribar als 450.000. Les comunicacions amb Venècia, la capital regional són molt bones i val la pena visitar-la perquè te llocs i monuments francament interessants.

Els trens de Venècia surten de l'estació de Santa Lucia i comuniquen ambdues ciutats en trajectes de poc més de 20 minuts, i són força freqüents.



L'estació de Ferrovie dello Stato (la Renfe italiana) situada una mica a l'extrarradi està comunicada amb el centre mitjançant un modern tranvia, similar al de Barcelona, però que funciona en sistema monorail, la qual cosa simplifica la seva instal·lació.

A un quilòmetre escàs de l'estació hi ha el Giardino dell'Arena, molt cuidat, i allà, mig amagada entre els pins, he trobat la sorpresa d'una petita església, anomenada Cappella degli Scrovegni completament coberta de frescs meravellosos de Giotto que representen escenes del Nou Testament. Segons alguns crítics italians es una de les obres més importants, sinó la que més, del gran pintor. És visita en grups acompanyats que no poden excedir de 12 persones i s'ha de passar prèviament per una sala de descontaminació; mentre dura aquesta operació passen un documental sobre el pintor i la seva obra, especialment, les pintures d'aquesta petita capella. Naturalment està prohibit fer fotos però, per a donar una idea de la qualitat d'aquest capolavoro reprodueixo unes ilustracions que he trobat i que representen una petitíssima mostra del que es pot veure.

Escenes de l'Anunciació, de l'Adoració dels Mags i de la Presentació de Jesús en el Temple.



Escenes de les Noces de Canà, de l'Expulsio dels mercaders del Temple, i del Bes de Judes.



Molt a prop es troba l'església anomenada degli Eremitani, oficialment dedicada a Sant Felip i a Sant Jaume, construïda en 1276. És d'estil romànic, amb la façana incompleta, sense el característic recobriment. Té una sola nau, molt llarga i de gran amplada, coberta amb sostre de fusta.

A l'interior de l'església s'en conserven parcialment frescs d'un cicle pintat per Guariento di Arpo, un pintor italià del segle XIV.



El Palazzo della Ragione és un edifici gòtic de grans dimensions que es troba al centre del nucli antic de Padova, a la piazza dell'Erbe, que estava dedicat a l'actuació dels tribunals de justícia. Va ser construir a començaments del segle XIII, i posteriorment va ser ampliat amb l'afegit d'un pis el 1306.

Trobo que és una llàstima que el mercat de fruites i verdures se celebri en aquesta plaça tot i que tradicionalment des de l'edat mitjana ha estat així, perquè el Palazzo della Ragione mereix més espai per a poder ser vist i admirat. Ara com ara més val no anar al matí els dies feiners perquè qui vagi es trobarà aquest mercat que ocupa totalment la àmplia plaça. Sempre queda però el recurs d'anar a la tarda o be fer la visita un diumenge, dia que no hi ha mercat.

A la planta baixa del Palazzo della Ragione, sota les galeries, hi ha el mercat dels productes que no es venen a la part de fora, com la carn, el peix, els productes làctics, etcètera. M'ha cridat molt l'atenció veure força carnisseries que venen carn de cavall. A les fotos hi ha una mostra.

Al pis de dalt del Palazzo della Raggione es puja per una escala exterior que dóna a dues galeries amb balconades, a banda i banda de l'edifici i des de les què es pot veure l'animadíssim mercat al que va tota la ciutat. La volta que cobreix aquesta galeria està decorada amb pintures que representen vegetals. No debades aquest edifici es troba a la Piazza dell'Erbe ...

Un cop arribes a dalt et trobes l'anomenat Salone, un enorme recinte, totalment diàfan, sense cap columna, que fa gairebé 2.200 metres quadrats de superfície (81 per 17), coberta per una volta en forma de quilla de vaixell, construïda de fusta que, en el punt més alt fa 17 metres d'alçada. En un extrem hi ha una enorme escultura de fusta que representa un cavall, reproducció de l'època del Renaixement del que hi ha a un monument dedicat a Gattamelata, original de Donatello i que es troba al costat de la Basílica de Sant Antoni.

Les quatre parets del Salone estan recobertes amb pintures que representen un cicle astronòmic amb alguna referència cristiana, basat en estudis de Pietro d'Abano, i pintat entre 1425 i 1440 per un autor desconegut. Aquestes pintures sembla ser que van substituir d'altres, originals de Giotto, que van quedar pràcticament destruïdes a conseqüència d'un incendi.

A la Piazza dei Signori es troba el Palazzo del Capitaniato, amb una magnífica torre del Rellotge.

L'actual Duomo de Padova és la tercera de les catedrals construïdes en el mateix lloc, i va ser projectat per Michelangelo al segle XVI. Les obres van durar fins el 1754, en què és van interrompre, deixant la façana sense acabar.



Al costat del Duomo hi ha, en un edifici independent, el Baptisteri romànic construït al segle XII amb algunes modificacions posteriors. Està decorat amb frescs molt interessants com el de la volta o el que representa les noces de Canà, obres de gran interès del segle XIV originals de Giusto de'Menabuoi.

Basílica de Sant Antoni de Pàdua, que amb propietat hauriem de dir "de Lisboa", perquè contra el que molta gent creu, el popular sant del que la meva àvia paterna n'era molt devota, va néixer a Lisboa. És una construcció de grans dimensions i d'estil gòtico-bizantí, que data de la primera meitat del segle XIII amb ampliacions i afegits posteriors que daten del XIV i del XV. Aquí està enterrat el sant, un dels més populars juntament amb Sant Francesc d'Assís que va fundar l'orde de frares mendicants coneguts com a franciscans. Aquí veiem la façana, un dels laterals i el conjunt de voltes vistes des del claustre de la basílica.

A la part de fora de la Basílica hi ha aquest monument, obra del gran escultor renaixentista Donatello, dedicat a Gattamelata (Erasmo da Narni), un condottiero que va viure entre els segles XIV i XV i que va estar succesivament al servei de Florència, del Papa, i finalment, de la República de Venècia, de la que va ser capità general. Una còpia del cavall, feta en fusta, es troba al Salone del Palazzo della Ragione.

Prato della Valle és el nom d'una plaça de Pàdua que, probablement, sigui la més gran d'Europa.

Té una superfície de gairebé 9 hectàrees: 90.000 metres quadrats, 9 illes de cases de l'Eixample barceloní, aproximadament. Té forma elíptica amb un canal guarnit amb estàtues de personatges històrics, travessat per quatre ponts. A la foto de la dreta es pot veure en un angle la basílica de Santa Giustina.