Henri Matisse, amic i -amb tot- rival de Picasso, és sense dubte un dels pintors més influents del segle XX. I ara arriba a Madrid una exposició centrada en la producció de l'artista durant el periode entre les dues guerres mondials (1917-1941), un cop ja instal·lat a Niça, i quan ja s'ha desentès de les influències que sobre la seva obra van exercir el puntillisme, el fauvisme o el cubisme.
L'exposició ens mostra només una seixantena, aproximadament, d'obres entre les quals hi ha una mica de tot: pintura, dibuix, i escultura. Una petita mostra d'aquest època de l'artista, però que és força representativa de la seva producció.
Interiors assolellats de la seva casa a Niça, gairebé sempre amb vistes al mar i amb imatges de la seva família, o les seves cèlebres odalisques, sèrie ben acolorida i d'un cert exotisme, que recorda una mica els móns literaris orientals tan ben descrits per l'escriptor francès Pierre Loti a algunes de les seves novel·les. Es tracta d'una etapa naturalista, durant la que el pintor utilitza colors clars i lluminosos i sembla abandonar les seves recerques.
Exposició ben recomanable, però que tinc la sensació de que ha aixecat molta menys expectació que la retrospectiva que el Prado dedica a Sorolla. No havia tret l'entrada amb anticipació, i pensava que potser tindria problemes per a poder entrar. Vaig anar cap a les 10 del matí i no n'hi havia cua. La visita la vaig fer còmodament, sense que es notés cap mena de saturació de visitants. Fa la impressió que assisteix més public foraster -turistes sobre tot- que no pas del país. Si hom viatja a Madrid però, aquesta exposició ningú no se la pot perdre.
1 comentari:
Esta pequeña exposición fotográfica en la que expones brevemente la obra de este gran pintor Matisse habla por sí sola. Sin duda fue un pintor excepcional.
Publica un comentari a l'entrada