San Marco (I)

La Plaça de San Marco de Venècia, amb l'impressionant conjunt monumental que formen la Basílica, el Palau ducal, les Procuratie i les torres del campanar i de l'Orologio és el cor històrico-artístic d'una ciutat plena de monuments i de testimonis de la seva història única. La Basílica va començar essent una capella annexa al Palau del Dux i, amb el pas dels segles ha esdevingut la seu del Patriarcat de Venècia. L'edifici actual és el tercer dedicat a l'Apòstol i Evangelista, les restes del qual -segons la tradició- vàren ser transportades clandestinament des d'Alexandria fins a Venècia. No seria aquesta la primera vegada que els venecians s'emportarien relíquies, riqueses o obres d'art: la ciutat és plena de testimonis del passat rapinyaire d'aquest poble. La planta de l'edifici de tres naus té forma de creu grega, amb cinc cúpules semiesfèriques que cobreixen els braços de la creu i el punt central de la basílica. Com és tradició de les esglésies cristianes orientals, el presbiteri està separat de la nau per un iconostasi, coronat d'escultures gòtiques; però en aquest cas és un iconostasi obert, diàfan i sense imatges que destorbin i, que permet als fidels poder veure l'altar major on se celebra l'Eucaristía. L'estil arquitectònic és bizanti, amb alguns elements paleocristians i gòtics, i tota l'obra és còpia de la desapareguda església dels Sants Apòstols de Constantinoble, que també va servir de model per a la construcció de la basílica de Santa Sofia.

A l'interior, els murs apareixen totalment recoberts de marbres de suaus colors i amb un impressionant esclat de mosaics daurats amb episodis i personatges de l'Antic i del Nou Testament, així com d'efígies de sants. El terra del temple, degut als lleus enfonsaments de l'inestable terreny sobre el que està construït, no es pla sinó que fa suaus ondulacions; encara així, els magnífics mosaics que cobreixen completament el sòl estan molt ben conservats i representen dibuixos geomètrics, vegetals o representacions zoomòrfiques amb imatges de paons, galls, guineus, etcètera. Són més de 4.000 metres quadrats de mosaics, que pertanyen a diverses èpoques. Inicialment, la col·locació va estar a càrrec d'artesans bizantins que durant pràcticament tot el segle XII van recobrir la cúpula de la Pentecosta juntament amb artesans venecians que van aprendre l'ofici i que des del segle XIII fins al XVI s'en feren càrrec de la decoració reproduint dibuixos de destacats pintors com Tiziano, Tintoretto, Veronese i altres.

Hi ha poques finestres a l'exterior, doncs moltes llunetes de les voltes també estan recobertes de mosaics, i això fa que fins i tot en els días assolellats entri poca llum a l'interior del temple; per aquest motiu la basílica té un ambient de penombra, amb una atmosfera de recolliment i misteri, malgrat els milers de turistes que la visiten.

A l'alçada de la tribuna de la Basílica hi han quatre cavalls de bronze, rèplica dels que es troben al Museu Marcià; probablement, els originals formaven part d'un grup escultòric del que encara no es té clar si són d'origen romà o grec. Van ser portats des de Constantinoble pels Venecians en temps de les Croades, al 1204. A la foto es pot veure, a l'esquerra la torre de l'Orologio amb les figures dels anomenats "moros" que colpegen la campana a les hores.

A la façana més propera de la Basílica, al costat de la Porta della carta del Palau ducal, hi ha aquest grup escultòric, també portat pels venecians des de Constantinoble. Representa els tetrarques, institució creada per l'emperador romà Dioclecià per tal de governar l'imperi. Consistia en la creació de dos augusts, un que governava la part occidental i un altre la part oriental de l'imperi. Cadascun d'aquests augusts tenia un ajudant designat com a cèsar, amb la qual cosa eren quatre (tétra) els governants, si bé Diocleciá es va reservar la capacitat d'intervenir en tot el territori de l'imperi. L'escultura és de pòrfid, data probablement del segle IV, i es creu que estava situada a dalt d'una columna adossada, fent angle. Està incompleta, i al Museu d'Istanbul es conserva una part del grup escultòric original, en concret una part del basament. Les figures representen, probablement el mateix Dioclecià, acompanyat de Maximià, Valeri i Constanci i són símbol de fidelitat, lleialtat i fermesa -la mà a l'espasa mentre s'abracen- en la governació de l'imperi. Van cofats amb una mena de corona i vestits amb cuirassa, amb el paludamentum a sota i una capa per sobre.

Venècia no seria Venècia sense els cafès de la Plaça de Sant Marc. Als porxos de les Procuratie hi han el Caffè Quadri, el Chioggia, el Lavena o el Florian, el més antic de tots: ha viscut gairebé 300 anys de la vida de la ciutat i ha conegut l'ensorrament de la República de Venècia, l'ocupació bonapartista, l'ocupació austriaca i el moviment per la unificació italiana. Dintre dels cafès la gent s'hi passa hores, llegint, xerrant... Al cafè Chioggia, a les fredes tardes, a l'interior una pianista toca melodies de les que avui es porten o ja han començat a ser clàssiques, com alguna que altra del grup Abba. Més tard, la cosa ja es refina una mica i s'afegeix un vell violinista que toca algun moviment de sonates de Mozart o Beethoven. Tot plegat val la pena, tot i que el preu d'un capuccino és un pèl exagerat, però s'hi està tan bé...