Artesania veneciana

A tot arreu cada vegada hi han menys artesans. Un dels oficis que s'està extingint com a forma de guanyar-se la vida és el de relligador. A Venècia en queden de botigues de relligar llibres; no gaires però en queden. Una d'elles és la Legatoria Polliero, al campo dei Frari, un dels llocs més evocadors de la ciutat, i que compta amb una de les millors esglésies gòtiques: la de Santa Maria dei Frari. Tot el barri és molt tranquil, una delícia i un considerable niu d'art amb l'impressionant edifici renaixentista de la Scuola Grande di San Rocco, amb la seva església.

Com que sóc un admirador de les coses belles, no em vaig poder estar de quedar-me embadalit devant dels aparadors de la botiga mirant el material exposat. Sens dubte potser m'hi vaig estar més estona del que és habitual, perquè el signor Lucca Polliero va obrir la porta i em va dir si volia veure la botiga per dintre. Vaig restar una mica tallat, però li vaig dir que sí. Em va ensenyar els materials, les eines de treball i alguns dels llibres relligats, alguns dels quals són autèntiques meravelles. Te pocs clients, per això a part de relligar es dedica a vendre papers d'aigües, i materials d'escriptori que son autèntiques preciositats. Em diu que entre els seus clients hi han algunes famílies aristocràtiques de la ciutat, el Bisbat i alguns americans amb calers que viuen a Venècia, almenys una part de l'any. Excepte els americans -vaig pensar- el mateix tipus de clientela que tenien els relligadors antigament. És clar que ara hi han menys aristòcrates que abans. Li demano permís per a fer algunes fotografies, i aquí les teniu.