Tradicions de Venècia

Cada any, el dia 20 de novembre se celebra un acte d'acció de gràcies a la Verge amb motiu de l'acabament d'una pesta que hi va haver a Venècia l'any 1630. Aquell any, els magistrats van prometre que si s'acabava l'epidèmia farian construir una església en honor de la Mare de Déu. I com que així va ser, es va construir aquest temple, tan conegut arreu, sota l'advocació de Santa Maria della Salute, que està situada al sestiere de Dorsoduro, a l'altra riba del Gran Canal, que és una zona força més tranquil·la que San Marco. Com que la celebració d'aquesta tradició ha coincidit amb els dies de la meva estada a Venècia, he tingut ocasió de conèixer-la i de prendre algunes instantànies de la festa religiosa.

Amb motiu de la celebració es construeix un pont votiu provisional, sobre barques, que no impedeix el trànsit normal de les embarcacions pel Gran Canal. Els fidels travessen el pont per a anar directament fins a ben aprop de l'embarcador que hi ha davant mateix de l'esglèsia. Un cop han passat els dos o tres dies que dura la festivitat, el pont es desfà fins a l'any següent.

Es costum de portar a la Verge della Salute un ciri -o més, segons vaig veure- en acció de gràcies recordant l'acabament de la pesta, i per demanar un any més de bona salut. Tan al campo de Santo Stefano com als carrers de Dorsoduro que envolten La Salute es posen tenderets per a la venda de ciris i també de dolços, pastissets, ametlles garrapinyades, porcions de torró i tota mena de llaminadures. A les fotos no sembla que hagi gaire animació però són imatges preses el dia 19 de novembre, el dia abans de la festivitat.

Imatges de l'interior de l'església on es poden veure els fidels portant l'ofrena dels ciris a la Verge. Hi han uns empleats que s'encarreguen d'encendre'ls i posar-los en una mena d'estructures de ferro on s'hi col·loquen les espelmes.

Aquesta fotografia està agafada des del pont votiu. A l'esquerra es veu l'església, que com tants edificis de Venècia està essent objete d'una ristrutturazione que és com diuen en italià als treballs de restauració.